El saqueig com a lema

Posem damunt la taula tres dades antipàtiques, d’aquelles que no surten als debats polítics perquè hi ha omertà a l’hora de parlar de segons quins temes. Mai no direm prou fins a quin punt el políticament correcte ens ha impedit reflexionar de manera seriosa i transparent sobre els conflictes socials que ens afecten, perquè s’imposa una llei del silenci que envia a l’ostracisme a qui la trenca. Un d’aquests temes tabús és el de la immigració i els seus efectes en la cohesió social i en l’estabilitat de l’Estat del benestar. Estem tan imbuïts pel bonisme del concepte ‘acollir’ que menyspreem les conseqüències negatives de l’acolliment, quan es fa de manera massiva, precipitada i gens planificada. Tots coneixem els beneficis econòmics de la immigració, però en tenim en compte els perjudicis, si no es fa de manera estructurada?

D’aquesta matèria difícil cal parlar-ne si volem analitzar el que ha passat amb els saqueigs i el vandalisme que ha patit Barcelona, sota el paraigües d’una pretesa mobilització a favor de l’ensenyament. Aquestes són les dades antipàtiques anunciades a l’inici de l’article. Primer, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’1 de gener de 2025, a Catalunya resideixen 2,04 milions de persones estrangeres, de les quals el 45% ha arribat en un període de quatre anys. És a dir, un de cada dos immigrants es nou de trinca al país. Per empitjorar la dada, el 2024 van arribar 276.000 persones, és a dir, com subratlla l’analista Josep Sala i Cullell, "més d’un quart de milió d’estrangers varen arribar en només dotze mesos", una xifra a tota vista descomunal. Si les dades es comparen amb altres països, l’alarma empitjora: a Catalunya hem crescut un 31,57% en 25 anys, mentre que a Alemanya han crescut un 2% o a Itàlia ho han fet un 3,5%. Afegeix Sala i Cullell: "No és una immigració desordenada sinó fomentada per tot l’aparell legislatiu espanyol, amb dues figures –l’empadronament sense papers de residència i la regularització per arrelament– que són una anomalia al continent". I d’aquí venen els greus problemes en educació, en sanitat, en habitatge... En aquest punt, una dada igualment contundent que Sala ens aporta: "Hem passat dels 1,6 milions de llogaters del 2016 als 2,3 milions al cap de deu anys". Cosa la qual ha derivat en el retorn del barraquisme i l’aparició dels pisos pastera.

És aquest factor el que explica el fenomen de vandalisme que hem patit? Evidentment, no en exclusiva, però és un element determinant, sobretot si es té en compte l’informe des Mossos que assegura que la majoria són "d’origen estranger, del Magreb i d’altres indrets, tot i que tenen DNI espanyol", dada que no és insignificant. No cal dir que el malestar entre els joves per les dificultats de l’Estat del benestar és evident, i que també hi ha mimetisme amb França, tal com ja sabia Metternich a mitjans del XIX: "Quan França esternuda, Europa té la grip".

A França, a més, s’ha produït l’aliança tàctica entre els antisistema i l’extrema esquerra i els moviments de l’islamisme radical que s’han consolidat als banlieues, tots aquests units contra la democràcia liberal, el model de la qual combaten, i els valors judeocristians de la qual repugnen. S’aprofiten del malestar real i legítim dels joves, però no adrecen la lluita cap a la millora del sistema, sinó cap al seu col·lapse.