Aquestes darreres setmanes ens han conduït a dues evidències letals. La primera, que tenim un país trinxat, desfet per les costures, sense sobirania bàsica per a defensar els nostres interessos, i amb uns dèficits econòmics, amuntegats durant anys d’espoli, desinversions, estafes i infrafinançaments, que han deixat el país despullat.
Que ERC incompleixi per enèsima vegada les seves pròpies promeses i ens vulgui vendre bou per bèstia grossa, ja no hauria d’estranyar ningú.
Reconec que en sentir parlar el president Illa sobre el català, vaig patir una sensació mixta, entre una profunda fatiga i una ràbia continguda.
L’enorme disbarat que gira al voltant de les pintures murals de Sixena és una autèntica metàfora de l’anticatalanisme més primari i furibund que batega en moltes de les decisions polítiques i judicials que patim.
Fa anys vaig llegir una reflexió de Baltasar Porcel que ara em ve a la memòria.