L´HOME, AQUEST BÀRBAR ANIMAL Només demano que ens dolgui l'agonia d'aquests petits mamífers i que ens commogui la seva mort. I que ens repugnin, fins a la ràbia, els que trafiquen amb ella.

Els que som antitaurins, i veiem en aquesta festa un paradigma de la crueltat, no únicament per la tortura a què se sotmet l'animal sinó perquè el seu únic objectiu és gaudir-ne, sempre ens enfrontem a noms de la literatura i l'art amants de la festa. En qualsevol debat ens llancen Hemingways pel cap, com si un no pogués ser un bon escriptor i, al mateix temps, un bàrbar. Sempre he pensat que aquest recurs responia a la debilitat argumental dels que volen defensar l'indefensable. Que avui, doncs, citi Álvaro Mutis, Laura Esquivel, Elena Poniatowska o qualsevol dels intel.lectuals que han mostrat la seva repulsa per la massacre de foques al Canadà no respon al mateix recurs fàcil, sinó a un acte de denúncia. En el món hi ha qui es preocupa per la tortura i la mort gratuïta d'animals indefensos. I dic al món, perquè la indiferència amb què a Espanya s'ha acollit la matança de milers de foques em resulta molt dolorosa. A excepció d'EL PERIÓDICO i de TV-3, gairebé cap mitjà de comunicació ni cap intel.lectual han considerat necessari horroritzar-se'n. Com que no vaig néixer ahir en la lluita pels animals, no expressaré ara cap sorpresa. Malgrat que resulta evident que la sensibilitat cap a les altres vides del planeta representa un esglaó en la civilitat, encara avui sembla massa simple i carrincló lluitar pels animals. Diguem que no queda gaire intel.lectual, i així aquesta és una lluita pària que sedueix poc els compromesos amb totes les causes. Si la indiferència és una forma de violència, sens dubte Espanya resulta un país especialment violent amb els animals. HA COMENÇAT, doncs, la festa de la sang. La biòloga Nuria Querol, empresonada a Milà per protestar davant de Dolce & Gabbana, Versace i Prada (compradors de pell de foca per als seus models), ho expressa així: "La caça comercial de foques al Canadà és la més gran i més cruel matança de mamífers marins sobre la terra". El Canadà ha autoritzat un 30% més de matança que el 2004, de manera que aquest any es pot arribar al mig milió de morts. Addueixen falta de bacallà als seus mars, però aquest és un argument fal.laç. Primer perquè la població de foques s'ha reduït de 40 milions a menys de 2,5. Segon, perquè amaguen els 16 milions de dòlars que l'any passat van guanyar venent les pells a la Xina, Noruega, el Japó o Dinamarca. De fet, les cries de foca representen el 95% de la massacre, precisament pel seu bell pelatge blanc. Bastonejades al cap amb el hakapik, el garrot que serveix per trencar el gel, està demostrat que al 40% d'elles se'ls arrenca la pell vives. La descripció de la massacre per centenars de pescadors, que ho maten tot al seu pas, és un d'aquells episodis que ningú amb sensibilitat pot relatar sense trencar-se. Amb el teló de fons de la sang al paisatge i amb la convicció moral que aquesta és una lluita contra la maldat, plantejo dues preguntes. La primera és per a les dones que compren aquestes pells. ¿Se senten belles? ¿La crueltat i la mort poden ser el penjoll de la bellesa? Només des d'una indiferència absoluta cap al dolor, algú es pot mirar al mirall, saber que porta el fruit d'una mort gratuïta i sentir-se bé. No crec que la mort sigui fashion i la meva concepció del glamur està molt més a prop de la bellesa d'una cria de foca que de la visió d'una dona amb el seu cadàver al damunt. És possible que Versace o Dolce & Gabbana siguin uns grans creadors de moda, però si la moda necessita l'assassinat gratuït d'altres vides indefenses, fràgils i amb el seu inapel.lable dret a viure, llavors aquesta moda forma part de les cavernes. La segona pregunta la formulo als noms propis del meu país, tan allunyats d'una lluita que forma part inequívoca dels valors de justícia i solidaritat. Fins i tot entre els partits anomenats ecologistes és molt més còmode parlar de l'aigua que no dels drets dels animals. Perquè aquests no donen vots, però també perquè encara estem en una fase molt inicial de compromís. En qualsevol cas, silenci sonor i indiferència sonora de polítics i intel- lectuals que s'escandalitzen per tot, però no per la mort, a garrotades, de milers de cries de foques. Arriba a tal punt el descrèdit, que defensar les foques és una via segura per a l'acudit fàcil. No obstant, s'haurà de dir a tots els que callen que estan lluny dels corrents moderns del pensament, i que avui no es concep un compromís sostenible sense una lluita contra la tortura i la mort dels animals. AL VOLTANT DE mig milió de foques moriran en pocs dies gràcies a la decisió d'un Govern, als caçadors, als guanys que permeten grans marques de la moda i a la nostra absoluta indiferència. L'històric activista Paul Watson ha demanat el boicot a productes canadencs com el marisc. Jo sóc més humil: només demano que ens dolgui l'agonia d'aquests petits mamífers i que ens commogui la seva mort. I que ens repugnin, fins a la ràbia, els que trafiquen amb ella.

Pilar Rahola Diario El Periódico. Barcelona 02/04/2005

EL HOMBRE, ESE BÁRBARO ANIMAL Solo pido que nos duela la agonía de esos pequeños mamíferos y nos conmueva su muerte. Y que nos repugnen, hasta la rabia, los que trafican con ella.

Los que somos antitaurinos, y vemos en esa fiesta un paradigma de la crueldad, no sólo por la tortura del animal, sino porque su único objetivo es gozar con ello, siempre nos enfrentamos a nombres de la literatura y el arte amantes de la fiesta. En todo debate nos lanzan Hemingways a la cabeza, como si uno no pudiera ser un buen escritor y, a la vez, un bárbaro. Siempre pensé que este recurso respondía a la debilidad argumental de quienes quieren defender lo indefendible. Que hoy, pues, cite a Álvaro Mutis, a Laura Esquivel, a Elena Poniatowska o a cualquiera de los intelectuales que han mostrado su repulsa por la masacre de focas en Canadá no responde al mismo recurso fácil, sino a un acto de denuncia. En el mundo los hay que se preocupan por la tortura y la muerte gratuita de animales indefensos. Y digo en el mundo, porque la indiferencia con que en España se ha acogido la matanza de miles de focas me resulta muy dolorosa. A excepción de EL PERIÓDICO y de TV-3, casi ningún medio ni ningún intelectual han considerado necesario horrorizarse. Como no nací ayer en la lucha por los animales, no expresaré sorpresa. A pesar de que resulta evidente que la sensibilidad hacia las otras vidas del planeta representa un escalón en la civilidad, aún hoy parece patán y ñoño luchar por los animales. Digamos que no queda demasiado intelectual, y así ésta es una lucha paria que seduce poco a los comprometidos de todas las causas. Si la indiferencia es una forma de violencia, sin duda España resulta un país especialmente violento con los animales. HA EMPEZADO, pues, la fiesta de la sangre. La bióloga Nuria Querol, encarcelada en Milán por protestar ante Dolce & Gabanna, Versace y Prada (compradores de piel de foca para sus modelos), lo expresa así: "La caza comercial de focas en Canadá es la mayor y más cruel matanza de mamíferos marinos en la tierra". Canadá ha autorizado un 30% más de matanza que en el 2004, de manera que este año se puede llegar al medio millón de muertes. Aducen falta de bacalao en sus mares, pero este es un argumento falaz. Primero porqué la población de focas se ha reducido de 40 millones a menos de 2,5. Segundo, porqué esconden los 16 millones de dólares que el año pasado ganaron vendiendo las pieles a China, Noruega, Japón, o Dinamarca. De hecho, los bebés foca representan el 95% de la masacre, precisamente por su bello pelaje blanco. Golpeadas en la cabeza con el hakapik, garrote para romper el hielo, está demostrado que al 40% se les arranca la piel vivas. La descripción de la masacre por centenares de pescadores, que lo matan todo a su paso, es uno de esos episodios que nadie con sensibilidad puede relatar sin romperse. Con el telón de fondo de la sangre en el paisaje y con la convicción moral de que ésta es una lucha contra la maldad, planteo dos preguntas. La primera es a las mujeres que compran esas pieles. ¿Se sienten bellas? ¿La crueldad y la muerte pueden ser el colgante de la belleza? Sólo desde una indiferencia absoluta hacia el dolor, alguien se puede mirar al espejo, saber que lleva el fruto de una muerte gratuita y sentirse bien. No creo que la muerte sea fashion y mi concepción del glamour está mucho más cerca de la belleza de una foca bebé que de la visión de una mujer con su cadáver a cuestas. Puede que Versace o Dolce & Gabanna sean grandes creadores de moda, pero si la moda necesita del asesinato gratuito de otras vidas indefensas, frágiles y con su inapelable derecho a vivir, entonces esa moda forma parte de las cavernas. La segunda pregunta la formulo a los nombres propios de mi país, tan alejados de una lucha que forma parte inequívoca de los valores de justicia y solidaridad. Incluso entre los partidos llamados ecologistas es mucho más cómodo hablar del agua que no de los derechos de los animales. Porque éstos no dan votos, pero también porque aún estamos en una fase muy inicial de compromiso. En cualquier caso, sonoro silencio y sonora indiferencia de políticos e intelectuales que se escandalizan por todo, pero no por la muerte, a mazazos, de miles de crías de focas. Llega a tal punto el descrédito, que defender a las focas es una vía segura al chiste fácil. Sin embargo, habrá que decirles a todos los que callan que están lejos de las corrientes modernas del pensamiento, y que hoy no se concibe un compromiso sostenible sin una lucha contra la tortura y la muerte de animales. ALREDEDOR de medio millón de focas morirán en pocos días gracias a la decisión de un Gobierno, a los cazadores, a las ganancias que permiten grandes marcas de la moda y a nuestra absoluta indiferencia. El histórico activista Paul Watson ha pedido el boicot a productos canadienses como el marisco. Yo soy más humilde: sólo pido que nos duela la agonía de esos pequeños mamíferos y nos conmueva su muerte. Y que nos repugnen, hasta la rabia, los que trafican con ella.

Pilar Rahola Diario El Periódico. Barcelona 02/04/2005

Man, this barbarian animal I’m more humble, I only ask that hurt to us the agony of that little mammalians and move us their dead. And disgust to us, up to rage, those who trade with it.

All of us that are against bullfight, and we see in this festival a cruelty paradigm, not only for the torture against the animal, but because its only objective is enjoy it, always we confront literature and arts names that loved this festival. In all debate that they throw to us Hemingways to the head, like if one can’t be a good writer, and, at the some time, to be a barbarian. Always I think that this resource responded to the reasoning weakness of those that want to defend the indefensible. That today I quote Alvaro Mutis, Laura Esquivel, Elena Poniatowska or any of the intellectuals that have showed their repulsion for the seals massacre in Canada don’t responded to the some easy resource, but to a denounce act. In the world are those that concerns about the free torture and killing of defenseless animals. And I said in the world, because the indifference that in Spain was received the slaughter of thousands of seals results to me painful. With the exception of EL PERIODICO and TV 3, almost any mass media nor any intellectual haven’t consider necessary to be horrified. Because I don’t was born yesterday in the fight in behalf animals, I don’t express surprise. Even results evident that the sensibility to the other lives of the planet represents a civility stair, even today seemed lout and whining fight in behalf of the animals. We have to say that it isn’t very intellectual, and so this is a pariah struggle that seduce a little to those compromised with all the causes. If indifference is a kind of violence, without doubt Spain results a country especially violent with animals. The bloody festival has started. The biologist Nuria Querol imprisoned in Milan because she protested before Dolce & Gabanna, Versace and Prada (purchasers of seal skin for their models (, expressed it at follows: “The commercial hunting of seals in Canada is the main and most cruel slaughter of marine mammalians in earth”. Canada has authorized a 30% more of slaughter that in 2004, and so this year can reach to half million dead. They adduce a lack of codfish in their seas, but this is a fallacious argument. First because the seals population has reduced from 40 million to les of 2, 5. Second, because they hide the 16 million dollars that they earn the past year selling the skins to China, Norway, Japan or Denmark. In fact the seal babies represent the 95% of the slaughter, precisely because their beautiful white fur. Stroked in the head with the hakapik, cudgel that is employed to break ice is demonstrated that to the 40% its skin is pulled up whereas they are alive. The slaughter’s description by hundreds of fishermen, that they kill everything in their route, is one of those episodes that nobody with sensibility can tell without breaking himself. With the backcloth of the blood in the landscape and with the moral conviction that this is a struggle against evil, I pose two questions. The first is to the women that buy those furs. They feel beautiful? Cruelty and dead can be the beauty pendant? Only from an absolute indifference to pain, somebody can look himself in the mirror, to know that carry the fruit of a free dead and feel well. I don’t believe that dead be fashion and my glamour conception is more close to the beauty of a baby seal that from the vision of a women with its corpse on hers’ back. Can be that Versace or Dolce % Gabanna are great fashion creators, but if fashion needs the free murder of other defenseless lives, fragile and with it unappealable right to live, then this fashion is part of the caverns. The second question that I posse to the proper names of my country, so far of a struggle that is part unequivocal of the solidarity and justice values. Even to the so called ecologist parties is more convenient to talk about water and no about animals rights. Because those don’t given votes, but also because we are in a very initial stage of compromise. In any case, sounding silence and sounding indifference of politicians and intellectuals that scandalized for all, but not for dead, with a mace, of thousands of seals breeding. Still, we have to tell them, to all that keep quiet that they are far away of the modern thinking streams and that today isn’t conceived a sustainable compromise without a struggle against animals torture and dead. About half million seals will die in a few days thanks to a Government decision, to the hunters, to the earnings that permit big fashion brands and to our absolute indifference. The historic activist Paul Watson has asked boycott to the Canadian products like seafood. I’m more humble, I only ask that hurt to us the agony of that little mammalians and move us their dead. And disgust to us, up to rage, those who trade with it. Tra. Isidoro Winicki.

Pilar Rahola Diario El Periódico. Barcelona 02/04/2005

4    Tanquem la Monumental !

Som un grup de persones que ens reunim cada diumenge a la tarda, a la porta de la plaça de Braus de la Monumental. La nostra intenció és fer comprendre al públic que entra, el tipus de tortura i maltractament que pateixen els animals (bous i cavalls) a l’interior. També cridem l’atenció als porters que tenen intenció de deixar entrar menors de 14 anys a veure l’espectacle, la qual cosa està prohibida per llei. La Barcelona antitaurina dels senyors de l’Ajuntament no es veu per cap cantonada. També expliquem a part dels turistes que surten horroritzats i espantats de la plaça per causa de la salvatjada que han presenciat, que expliquin els seus amics què és en realitat això que anomenen una “festa” i “cultura” Quan entren i surten els espectadors exhaltats i ultres, ens insulten i amenacen, i ens mostren les seves banderes amb el toro. Animo als lectors que s’estimin els animals que vinguin amb nosaltres diumenge vinent 23 de juliol a la porta de la plaça, a les quatre de la tarda. Vindran toreros mediàtics i famosos. No els hi facilitem la vida!! Pilar Rahola: També estas convidada. Seria un gust per nosaltres coneixer’t personalment. Guillem

Autor : El Litri Data de publicació : 18/07/2006 12:36:16

3    Re: L´HOME, AQUEST BÀRBAR ANIMAL

La Fundació Altarriba, Los Verdes, el PACMA i FAADA, organitzacions convocants de la propera concentració de protesta el dijous 6 d'abril davant l'Ambaixada de Canadà a Madrid per les matances de foques, desitgen agrair públicament "El Corte Inglés" la retirada de la campanya publicitària de promoció de Canadà, que estava previst realitzar en suport de la mostra gastronòmica de productes canadencs, en marxa en els seus centres des del passat 29 de març i que havia de durar fins el pròxim 22 d'abril. La retirada de tota mena de publicitat sobre aquest esdeveniment inclou la que figurava en la pàgina web oficial de l'Ambaixada de Canadà a Espanya, que ja ha estat eliminada. Com havíem denunciat, aquesta promoció dels productes canadencs coincidia plenament amb la temporada de matança comercial de nadons de foca en aquest país, i amb la campanya mundial de censura a Canadà per les esmentades matances. Aquestes organitzacions es van dirigir al Departament de Relacions Externes d'El Corte Inglés el passat 29 de març assenyalant la inoportunitat de la campanya i manca de sensibilitat mediambiental davant un assumpte que ofèn a tantes persones i més encara en les dates triades per a la promoció. I ara aquestes mateixes organitzacions, agraeixen la ràpida resposta i reacció d'aquests grans magatzems, que amb tota probabilitat van programar la campanya sense ser conscients que aquesta coincidia en el temps amb les dates de les matances de foques. Així mateix, agraïm a Productes VISO de Vigo la retirada de la venda de tots els seus productes que contenien oli de foca. Les dues empreses amb la seva actitud demostren que a Espanya és perfectament viable l'aprovació d'una llei que prohibeixi l'entrada al nostre país de productes de foca, com ja han fet múltiples governs de tot el món occidental (USA des de 1972), i per tant demanem a la Comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats que doni llum verd a la proposta ja presentada en aquest sentit pel diputat Francisco Garrido. Fundación Altarriba - Los Verdes - PACMA - FAADA Madrid, Barcelona i Bilbao. 5 d'abril de 2006

Autor : Núria Querol Data de publicació : 06/04/2006 18:19:54

2    Re: L´HOME, AQUEST BÀRBAR ANIMAL

ESTIC TANT INDIGNADA AMB LES BESTIES QUE FAN TOT AQUEST MAL EN AQUESTS ANIMALETS QUE MAI FARIAN L HO QUE FAN ELLS AIXO ES INJUST NO PUC AMB AQUESTA BARBARIE HAURIA DE HAVER ALGUNA LLEI QUE FES QUE EN AQUESTA GENT ELS MALTRACTESIN EN ELLS I SAPIGUESSIN EL PATIMENT QUE PATEIXEN AQUESTS ANIMALS PER UN PUTU MON MATERIALISTA I SENSA SENTIMENTS ENS HEM TORNAT INSENSIBLES I AIXO ES MOLT DOLENT, MAI PODRE ENTENDRE AIXO

Autor : SILVIA Data de publicació : 26/12/2005 11:47:59

1    Re: EL HOMBRE, ESE BÁRBARO ANIMAL

Estoy tan enojada con el ser este llamado hombren que no tengo las suficientes palabras para definir a ese animal llamado racional, es tanta la rabia, la pena y la impotehcia de ver como no se puede hacer nada para evitar ese sufrimiento tan bestia y horroroso de esos pobres animales solo para poder comerciar con sus pieles obtenidas de su gran dolor pues la mayoria de las focas siguen vivas cuando las despellejan. No tengo palabras porque no encuentro las que realmente definen a este gente miserable. Si hay alguna manera de evitar todo esto por favor contar conmigo.

Autor : Data de publicació : 06/12/2005 22:42:32

186 Toros, dolor y rabia

Ese es el arte del toreo, el arte de no tener piedad, de gozar con la sangre, de volver al reptil que llevamos dentro. No hay grandeza en el toreo. Sólo hay dolor y muer...

126 Repugnante festival de sangre

Que venga, que se fotografíe con sangre de animales que ha matado, que enseñe sus pobres orejas cortadas, que perpetre un espectáculo de testosterona primitiva, que recue...

61 El brau espantat i ferit

NO TINC CAP DUBTE QUE ELS 'SANFERMINES' són unes festes salvatges, primàries, més vinculades a l'adrenalida rupestre i l'alienació d'alcohol i massa, que no pas al sentit...

51 El silencio de las mujeres cordero

Es sorprendente que, siendo la última de las tres grandes religiones monoteístas, el islam resulta ser la más anticuada y la más regresiva. Y sobre todo, es alarmante lo...

44 El derecho al debate

"Es la civilización, estúpido", que diríamos parafraseando al estratega de Bill Clinton, James Carville. Es decir, es avanzar por los estrechos y lentos caminos de una so...

42 Toros amnistiados

¿Hay algo peor que el ser humano, cuando se convierte en masa, masa cruel e impía? Y, ¿hay algo más humano que la mirada de ese animal moribundo, proyectando al mundo su ...

37 La escopeta nacional

"Cada año se esparcen unas 50.000 toneladas de plomo, lo que provoca la muerte de más de 40.000 aves acuáticas." "Los que salen a manifestarse no están defendiendo un...

34 Contra los 'sanfermines'

La Navarra que yo amo no se acuerda de los sanfermines. Pero cuando lo recuerda, llora.

29 La víctima es el oso

El ser humano se ha convertido en una especie de virus brutalmente agresivo y violento, que destruye todo a su paso, entorno, vida, ecosistema... Nuestra capacidad de des...

26 Oda por un perro muerto

La frase es de Schopenhauer: "El hombre ha hecho de la Tierra un infierno para los animales".

24 Salvemos a 'Susi'

Conozco perfectamente este reflejo Pavlov. Es hablar de derechos de los animales o, incluso, intentar salvar a algún animal concreto, en situación crítica, y se dispara e...

23 SOS para los galgos que van a morir

"Yendo en mi coche, cerca de Villaviciosa vi a un galgo en la carretera. Paré y, al acercarme, el animal reculaba. Se repitió la escena hasta que entendí que quería que l...

20 Hoy puede ser un gran día

Hoy dedico este artículo a todos los antitaurinos de España, mis amigos, mis colegas, mis compañeros. A aquellos que luchan por erradicar una práctica denigrante para el ...

16 Los caballos del dolor

¿Qué está ocurriendo? Lo previsible. En los años de la opulencia, se puso de moda comprar caballos, como última pijada del nuevorriquismo que nos invadía. Un potro para l...

13 Nen i matador

I així, la llei mexicana que "prohibeix el treball infantil, especialment quan hi ha risc per a la vida", va quedar superada per la llei del mercat, delerosa de sang, mor...