|
Abrics de pell, metàfora de la crueltat.
La crueltat mai no és elegant. Ni bella. Ni bona. Ni prestigiosa, per molt que l'avalin marques que desfilen a les passarel·les del món i omplen de glamur les revistes de moda.
|
|
Mentre escric aquestes ratlles, la informació que tinc és, encara, escassa. No supera la que hem donat, aquest matí, als Matins de TV3, per informar de la detenció i empresonament, durant deu hores, de l'activista de Sant Cugat Núria Querol. Unes imatges en què es veuen unes luxoses galeries de Milà, uns nois amb un animal de plàstic escorxat, les sigles de la marca de roba de luxe Prada i la veu d'una noia que ens informa de les hores passades en un calabós, sense aigua, menjar, telèfon ni cap mena de servei higiènic. És la breu notícia de la lluita d'uns activistes per tal d'evitar la mort propera de 300.000 cries de foques per tal que els de Prada i Dolce & Gabanna puguin fer peces de roba amb la seva pell. Diu la Núria que, després d'estomacar les petites foques, els treuen la pell amb els animals encara conscients, i que el sofriment és indescriptible. Cerco a la xarxa altres informacions relacionades i em trobo amb centenars articles que em descriuen, amb esgarrifosa precisió, tot el calvari d'un animal usat per tal que la vanitat d'algunes persones arribi al zenit. La Núria, que estava fent l'acte de protesta en nom de l'organització per un tracte ètic als animals PETA, està vinculada a diverses entitats animalistes, entre les quals Altarriba i ADDA, i té un llarg historial de lluita, compromís i conscienciació. L'acció pacífica de Milà n'ha estat el darrer exemple.
La notícia, òbviament, permet dues anàlisis complementàries, si bé diferenciades. Una, el tracte rebut pels activistes. Resulta que a la ciutat germana de Milà, a la Itàlia veïna i amiga, a l'Europa de la Constitució que s'acaba de revalidar, en l'espai compartit on no ens cal ni moneda, ni fronteres, ni passaports, una ciutadana del nostre país veu vulnerats tots els seus drets com a detinguda i ha de patir hores de menysteniment i de tracte indigne, sense cap mena de respecte. Em pregunto si l'ambaixada espanyola ja ha demanat explicacions al ministeri pertinent italià. Em pregunto si els responsables diplomàtics de la Núria hauran considerat una ofensa la vulneració dels seus drets durant hores de detenció. I, lògicament, em pregunto si aquesta és la manera que tenen els italians de celebrar la Constitució europea. Un acte pacífic de tres persones en unes galeries comercials, només mostrant un símbol de tortura animal, és tractat gairebé com si fos un acte criminal perillós, i les tres persones són embotides en un forat durant deu hores, havent de fer les necessitats a la cel·la, amb tota la incertesa, la gana, la set, la humitat i la desolació pertinents que hom acumula en una situació així. La Núria deia que s'havia sentit com deuen sentir-se els animals abans de ser escorxats. L'entenc.
L'altra qüestió, òbviament, és la central, la que té a veure amb la denúncia de la Núria Querol i dels seus companys de PETA: la caça indiscriminada d'animals per tal que algunes grans marques puguin subministrar material de luxe als clients. No entraré en els detalls de la tortura que pateixen aquests animals, però crec un deure moral expressar la meva més pregona repugnància per les persones que compren aquests productes sabent perfectament que estan comprant la conseqüència d'una extrema maldat. Saben, per exemple, com es fan els abrics d'astracan? Es fan amb ovelles de l'Afganistan. S'usen només les cries de dos dies de vida i en calen 35 per fer un sol abric. La indústria pelletera en sacrifica 30 milions a l'any. Si parlem de les xinxilles, calen fins a 400 animals per tal de fer un abric. Les morts són diverses, però generalment, en el cas dels animals de granja, es fa amb monòxid de carboni, que representa una lenta i terrible mort, o, amb un electrode a la boca i a l'anus, activant una descàrrega elèctrica. La idea sempre és que no es faci malbé la pell. El mètode del cop de garrot a les cries de foques és ben conegut. Podria continuar, però caldria? Cal que expliquem a les persones que finalment decideixen comprar un abric d'aquests, i a les marques que mantenen aquest estil de producte, l'enorme crueltat que hi ha al darrere de la seva pràctica? Sempre m'he preguntat com pot sentir-se satisfet algú duent al damunt les restes d'un pobre animal escorxat que fou caçat o criat només per tal de poder-li arrencar la pell. A quin extrem de maldat hem arribat! Amb quina naturalitat certifiquem i donem per bona la crueltat!
Diu el conegut lema que la crueltat mai no és elegant. Ni bella. Ni bona. Ni prestigiosa, per molt que l'avalin marques que desfilen a les passarel·les del món i omplen de glamur les revistes de moda. La dona més bella del planeta, la que té les corbes més perfectes i l'harmonia més assolida, esdevé un monstre quan és vestida amb abrics de pell.
Personalment no hi veig una dona bella. Personalment hi veig una dona embrutida per la sang innecessària, per la mort gratuïta, esquitxada per la vanitat culminada amb el dolor ingent de milers d'éssers vius. Cal? Cal arribar a aquests nivells de crueltat? Hi ha armaris en què no hi pengen peces dignes. Hi ha armaris en què regna la superficialitat, la pura fatxenderia i la pura vanitat, o directament la indolència i la indiferència, i el resultat n'és la resta del cadàver d'un animal noble que no calia que hagués mort. Són els armaris que no es fan preguntes, que no tenen consciència, que no saben que la bellesa mai no es pot basar en la sang gratuïta. Aquests armaris poden formar part del glamur del món. Però és el glamur de la maldat. I la maldat sempre és indigna.
|
Pilar Rahola
Diari Avui. Barcelona.
24/02/2005
|
|
Abrigos de piel, metáfora de la crueldad.
La crueldad nunca es elegante. Ni bella. Ni buena. Ni prestigiosa, por mucho que la avalen marcas que desfilan en las pasarelas del mundo y llenan de glamour las revistas de moda.
|
|
Mientras escribo estas líneas, la información que tengo es, todavía, escasa. No supera la que hemos dado, esta mañana en "els Matins de TV3", para informar de la detención y emprisionamiento, durante diez horas, de la activista de Sant Cugat Núria Querol. Unas imágenes donde se ven unas lujosas galerías de Milán, unos chicos con un animal de plástico degollado, las siglas de la marca de ropa de lujo Prada y la voz de una chica que nos informa de les horas pasadas en un calabozo, sin agua, comida, teléfono ni ningún tipo de servicio higiénico. Es la breve noticia de la lucha de unos activistas para evitar la muerte de 300.000 críes de foques para que los de Prada y Dolce & Gabanna puedan hacer piezas de ropa con su piel. Dice Núria que, después de pegar a las pequeñas focas, les quitan la piel con los animales todavía conscientes, y que el sufrimiento es indescriptible.
Busco en la red otras informaciones relacionadas y me encuentro con centenares de artículos que me describen, con espeluznante precisión, todo el calvario de un animal usado para que la vanidad de algunas persones llegue al zenit. Núria, que estaba haciendo el acto de protesta en nombre de la organización por un trato ético a los animales PETA, está vinculada con diversas entidades animalistas, entre otras Altarriba y ADDA, y tiene un largo historial de lucha, compromiso y concienciación. La acción pacífica de Milán ha sido el último ejemplo. La noticia, obviamente, permite dos análisis complementarios, si bien diferenciados. Uno, el trato recibido por los activistas. Resulta que en la ciudad hermana de Milán, en la Italia vecina y amiga, en la Europa de la Constitución que se acaba de revalidar, en el espacio compartido donde no nos hace falta ni moneda, ni fronteras, ni pasaportes, una ciudadana de nuestro país ve vulnerados todos sus derechos, detenida tiene que padecer horas de menosprecio y de trato indigno, sin ningún respeto. Me pregunto si la embajada española ya ha pedido explicaciones al ministerio pertinente italiano. Me pregunto si los responsables diplomáticos de Núria habrán considerado una ofensa la vulneración de sus derechos durante horas de detención. Y, lógicamente, me pregunto si esta es la manera que tienen los italianos de celebrar la Constitución europea. Un acto pacífico de tres persones en unas galerías comerciales, tan sólo mostrando un símbolo de tortura animal, es tratado casi como si fuese un acto criminal peligroso, y las tres personas son embutidas en un agujero durante diez horas, teniendo que hacer las necesidades en la celda, con toda la incerteza, el hambre, la sed, la humedad y la desolación pertinentes que todos acumulamos en una situación así. Núria decía que se había sentido como deben sentirse los animales antes de ser degollados. La entiendo. La otra cuestión, obviamente, es la central, la que tiene que ver con la denuncia de Núria Querol y de sus compañeros de PETA: la caza indiscriminada de animales para que algunas grandes marcas puedan suministrar material de lujo a los clientes. No entraré en los detalles de la tortura que padecen estos animales, pero creo un deber moral expresar mi más publica repugnancia por las persones que compran estos productos sabiendo perfectamente que están comprando la consecuencia de una extrema maldad. Saben, por ejemplo, ¿cómo se hacen los abrigos de astracan? Se hacen con ovejas de Afganistan. Se utilizan sólo las crías de dos días de vida y hacen falta 35 para hacer un solo abrigo. La industria peletera sacrifica 30 millones al año. Si hablamos de las chinchillas, hacen falta hasta 400 animales para hacer un abrigo. Las muertes son diversas, pero generalmente, en el caso de los animales de granja, se hacen con monóxido de carbono, que representa una lenta y terrible muerte, o, con un electrodo en la boca y el ano, activando una descarga eléctrica. La idea siempre es que no se estropee la piel. El método del golpe de garrote en las crías de focas es bien conocido. Podría continuar, pero ¿es necesario? ¿Es necesario que expliquemos a las personas que finalmente deciden comprar un abrigo de estos, y a las marcas que mantienen este estilo de producto, la enorme crueldad que hay detrás de su práctica? Siempre me he preguntado como puede sentirse satisfecho alguien llevando encima los restos de un pobre animal degollado que fue cazado o criado sólo para poderle arrancar la piel. A qué extremo de maldad hemos llegado! Con qué naturalidad certificamos y damos por buena la crueldad! Dice el conocido lema que la crueldad nunca es elegante. Ni bella. Ni buena. Ni prestigiosa, por mucho que la avalen marcas que desfilan en las pasarelas del mundo y llenan de glamour las revistas de moda. La mujer más bella del planeta, la que tiene las curvas más perfectas y la armonía más conseguida, pasa a ser un monstruo cuando se viste con abrigos de piel. Personalmente no veo una mujer bella. Personalmente veo una mujer ensuciada por la sangre innecesaria, por la muerte gratuita, salpicada por la vanidad culminada con el dolor ingente de millones de seres vivos. ¿Es necesario? ¿Es necesario llegar a estos niveles de crueldad? Hay armarios en los que no cuelgan piezas dignas. Hay armarios en donde reina la superficialidad, la pura chulería y la pura vanidad, o directamente la indolencia y la indiferencia, y el resultado es el resto del cadáver de un animal noble que no era necesario que muriese. Son los armarios que no se hacen preguntas, que no tienen conciencia, que no saben que la belleza nunca se puede basar en la sangre gratuita. Estos armarios pueden formar parte del glamour del mundo. Pero es el glamour de la maldad. Y la maldad siempre es indigna.
|
Pilar Rahola
Diari Avui. Barcelona.
24/02/2005
|
|
The violated rights of Núria Querol
Cruelty is not elegant. Neither beautiful. Neither good. Neither prestigious, despite the promotion of designers that perform these shows and fill with glamour the pages of fashion magazines.
|
|
While I am writing these lines the information I have is still little. It is not much more than the one broadcasted this morning in Matins de TV3 (Good Morning Catalunya) to inform about the arrest and imprisonment of the activist from Sant Cugat, Núria Querol. Images of luxurious galleries in Milan, a girl with a skinned animal, the logo of the luxurious fashion designer Prada and the voice of a girl informing us about the hours spent in jail deprived of food, water, telephone and no hygienic measures. This is the small report of the fight of some activists to stop the upcoming death of 300.000 baby seals so Prada i Dolce & Gabanna can make their collections with their pelts. Núria says that after clubbing the baby seals, they are skinned while still conscious and that their suffering is indescribable. I have researched in the net for more information and I fhave found hundreds of articles that describe with horrific precision the agony of an animal used so the vanity of some people reaches its top. Núria was doing the protest on behalf of the organization People for the Ethical Treatment of Animals, and she is also involved with other animal rights organizations such as Fundacion Altarriba and ADDA, which have a long way of fight, compromise and education. Her peaceful action in Milan has been her last example. This new, obviously implies two more analysis. One is the treatment that the activists received. It happens that in Milan, in our friendly and neighbour Italy, in the Europe of the common constitution that has just been revalidated , in our common space where we don't need differents money, passports, borders...a citizen of our country has seen her rights violated and has suffered long hours of mistreatment and no dignity, without a trace of respect. I wonder if the spanish embassy has already asked for an explanation to the proper italian ministry. I wonder if the diplomats will have to consider a violation of her rights during her arrest. And, obvioulsy, I wonder if this is the way italians have to celebrate the European Constitution. A peaceful act of three people in a mall, only showing symbols of torture inflicted upon animals is treated as if it was a dangerous criminal act, and the three people are crammed in a hole for ten hours, with all the fear, hunger, thirst, cold and hopelessness that anybody would feel in such situation. Núria says that she felt exactly how animals must feel before they are slaughtered. I understand her.
The other issue is the protest that Núria Querol and her colleagues at PETA carried out: the massive slaughter of animals that some big companies promote to provide luxurious clothes to their customers. I won't explain the details of the torture that those animals have to go through, but I think it is a moral duty to express my total repulse for the people who buy those products knowing that they are buying the consequences of an extreme evil act. Do you know, for exmaple, how astracan coats are made? They are made out from sheep in l'Afganistan. Only 2-year-old lambs are used and up to 35 are needed for a single coat. Fur industry slaughters 30 milion animals per year. If we talk about chinchillas, up to 400 animals are needed for some coats. The killing methods are diverse, but generally, for animals raised for their fur they use carbon monoxide, which cases a slow and terrible death or their use annal electrocution. The point is that the fur is not damaged. The clubbing method for seals is well-known. I could go on and on but...is it necessary? Do we have to tell the people who finally buy one of those coats and the designers that still promote fur, the enormous cruelty involved in their industry? I have always asked myself how anybody can feel satisfied wearing the rests of a poor slaughtered animal that has been hunted or raised or raised with the only purpose of being skinned. We have reached such evilness towards animals!
There is a popular slogan that says that cruelty is not elegant. Neither beautiful. Neither good. Neither prestigious, despite the promotion of designers that perform these shows and fill with glamour the pages of fashion magazines. The most beautiful women of our planet, the one that has the most perfect curves and the complete harmony, becomes a monster when wearing a fur coat. I personally don't see a beautiful woman. I see a woman stained with innocent blood, by a senseless death, stained with the vanity implied in the enormous pain of thousands of living beings. Is that necessary? Do we have to reach these levels of cruelty? There are closets with have no dignity. There are closets were superficiality and vanity reigns or, simply, the ignorance and indifference, and the result is the rest of the cadaver of a noble animal whose death was unnecessary. Those are the closets were no questions are asked, that have no conscience, that don't know that beauty cannot be based on blood. Those closets may belong to the glamour world. But it is the glamour of evil. And there is never dignity in evil.
|
Pilar Rahola
Diari Avui. Barcelona.
24/02/2005
|
6
Re: Abrics de pell, metàfora de la crueltat.
|
Aquest dissabte, uns dies abans que comenci de nou la massacre de foques a Canadà, ens tornarem a trobar per expressar el nostre rebuig davant l'oficina comercial de Canadà a Plaça catalunya 1. El Parlament Europeu votarà la prohibició del comerç de productes de foca el proper 1 d'abril, amb la qual cosa és vital que tots els ciutadans ens manifestem: per votar a favor de la prohibició del comerç de productes de foca: http://www.altarriba.org/peticion-focas-UE.php
|
Autor : Núria Querol i Viñas
Data de publicació : 09/03/2009 15:07:21
|
5
Re: Abrics de pell, metàfora de la crueltat.
|
hola estimada amiga pilar tant jo com la meva familia estem encantats amb tu i tb som molt amants dels animals i x suposat no ens agraden els abrics de pells ni els toros. ho trobem realment una salvatjada.segueix aixi maca
ets la milor t, estimem.
|
Autor : miriam
Data de publicació : 29/10/2008 14:49:15
|
4
Re: Abrics de pell, metàfora de la crueltat.
|
|
Estimada PIlar...ni les protestes internacionals, ni la condemna de varis Governs (i l'aprovació d'una moció pel Parlament europeu per demanar legislació per prohibir els productes de foca!) ni la catàstrofe ecològica a causa de la manca de gel (que es pensa que comportarà la mort de gairebé el 100% dels cadells de foca nounats) han estat un impediment per a què la matança comenci d'aquí a poques hores. És, com cada any, una tragèdia anunciada, aquesta vegada...seran 270.000 petites i innocents tragèdies. Però els integrants de la Xarxa Internacional per a la Protecció de les Foques seguirem cridant al món la súplica de les foques. Una abraçada ben gran i gràcies de tot cor per al teu suport
|
Autor : Núria Querol
Data de publicació : 02/04/2007 00:38:12
|
3
Re: Abrigos de piel, metáfora de la crueldad.
|
|
Estimada Pilar , nuevamente felicito tu directa exposición de unos hechos que sobradamente califican a un gran número de seres humanos que , directa o indirectamente , promueven el innecesario comercio de la piel; pero el egoísmo de la especie siempre impera al raciocinio y el sentimiento con los que también hemos sido dotados , y que lamentablemente , parecen ivernar en lo más profundo de nuestra psique. Las reacciones ante la actitud de los más comprometidos con la lucha , como en el caso de Nuria , ilustran dicha condición de seres imperfectos o atrofiados que pese a ser sabedores de la realidad y el orígen de tales prendas , optan por lucir sus horrendos cuerpos embutidos en muerte
|
Autor : Telma Hermida ( Madrid )
Data de publicació : 27/12/2005 12:28:42
|
2
Re: Abrigos de piel, metáfora de la crueldad.
|
|
HOLA, SOC LA LYDIA KRAKAUER, L'ALTRA DIA HEM VAIG EQUIVOCAR D'ANIMALET, CUAND OS VAIG DIR QUE HABIA VIST UN REPORTATGE A LA TV-1 DE LES GRANGES QUE N'HI AN A GALICIA DE BISONS PER LA FINALITAT DE SER SACRIFICATS PER FER ABRIGS. ELS ANIMALETS SON BISONS I NO HURONS COM VAIG ESCRIURE. MOLTES GRACIES I PERDONEU L'ERROR.
|
Autor : LYDIA KRAKAUER
Data de publicació : 17/11/2005 12:15:46
|
1
Re: Abrics de pell, metàfora de la crueltat.
|
NO COMPRENG QUE ENCARA EN EL NOSTRE PAIS, ES FAGIN REPORTATGES COM EL QUE VAIG VEURA A "ESPAÑA EN DIRECTO"
A LA TV-1, DE GRANGES A GALICIA DE HURONS, ENGABIATS I PER ACABÁ IGUAL QUE AQUESTAS POBRES FOCAS-BEBÉS, I ENCARA EL REPORTER (VUI PENSÁ QUE PER IGNORANCIA), ELOJIABA LES BONES
CONDICIONS DE AQUESTAS GRANJAS, PUES AQUET REPORTER SE LI TINDRIA QUE DIR QUE SON GRANGES DE MORT I PETIMENT, JA QUE ELS INTRODUIEXAN GAS PER LES BOQUES PER ARRANCARLIS LA PELL
A "LO VIVO" !!!!!!!! NO MORE COMMENT.
|
Autor : LYDIA KRAKAUER
Data de publicació : 14/11/2005 12:54:13
|
|
 |
El més comentat |
|
186
Toros, dolor y rabia
|
|
Ese es el arte del toreo, el arte de no tener piedad, de gozar con la sangre, de volver al reptil que llevamos dentro. No hay grandeza en el toreo. Sólo hay dolor y muer...
|
126
Repugnante festival de sangre
|
|
Que venga, que se fotografíe con sangre de animales que ha matado, que enseñe sus pobres orejas cortadas, que perpetre un espectáculo de testosterona primitiva, que recue...
|
61
El brau espantat i ferit
|
|
NO TINC CAP DUBTE QUE ELS 'SANFERMINES' són unes festes salvatges, primàries, més vinculades a l'adrenalida rupestre i l'alienació d'alcohol i massa, que no pas al sentit...
|
51
El silencio de las mujeres cordero
|
|
Es sorprendente que, siendo la última de las tres grandes religiones monoteístas, el islam resulta ser la más anticuada y la más regresiva. Y sobre todo, es alarmante lo...
|
44
El derecho al debate
|
|
"Es la civilización, estúpido", que diríamos parafraseando al estratega de Bill Clinton, James Carville. Es decir, es avanzar por los estrechos y lentos caminos de una so...
|
42
Toros amnistiados
|
|
¿Hay algo peor que el ser humano, cuando se convierte en masa, masa cruel e impía? Y, ¿hay algo más humano que la mirada de ese animal moribundo, proyectando al mundo su ...
|
37
La escopeta nacional
|
"Cada año se esparcen unas 50.000 toneladas de plomo, lo que provoca la muerte de más de 40.000 aves acuáticas." "Los que salen a manifestarse no están defendiendo un...
|
29
La víctima es el oso
|
|
El ser humano se ha convertido en una especie de virus brutalmente agresivo y violento, que destruye todo a su paso, entorno, vida, ecosistema... Nuestra capacidad de des...
|
24
Salvemos a 'Susi'
|
|
Conozco perfectamente este reflejo Pavlov. Es hablar de derechos de los animales o, incluso, intentar salvar a algún animal concreto, en situación crítica, y se dispara e...
|
23
SOS para los galgos que van a morir
|
|
"Yendo en mi coche, cerca de Villaviciosa vi a un galgo en la carretera. Paré y, al acercarme, el animal reculaba. Se repitió la escena hasta que entendí que quería que l...
|
20
Hoy puede ser un gran día
|
|
Hoy dedico este artículo a todos los antitaurinos de España, mis amigos, mis colegas, mis compañeros. A aquellos que luchan por erradicar una práctica denigrante para el ...
|
16
Los caballos del dolor
|
|
¿Qué está ocurriendo? Lo previsible. En los años de la opulencia, se puso de moda comprar caballos, como última pijada del nuevorriquismo que nos invadía. Un potro para l...
|
13
Nen i matador
|
|
I així, la llei mexicana que "prohibeix el treball infantil, especialment quan hi ha risc per a la vida", va quedar superada per la llei del mercat, delerosa de sang, mor...
|
|